Per primera vegada he sentit la melodia que la FETRI utilitza per a fer l'entrega de medalles i que tant m'agrada des del primer caixó del podi, de manera individual, ja ho havia fet per equips amb el Diablillos. La sensació? doncs molt agradable i sentimental. És el colofó final a tot l'esforç que fem els triatletes, tant entrenant com a la vida en general.
La competició en sí es presentava amb confiança, bon moment de forma i dubte per la recuperació de tan sols 8 dies des de l'ultim mitja distància, pufff... una incògnita! Tot i que la setmana sorprenentment havia anat molt bé!!
Bona activació fora de l'aigua, uns metres per tastar la temperatura i a "camara de llamadas". Com sempre a l'esquerra del grup, i error... donen l'eixida i veig com els qui han elegir el costat dret els costa menys enfilar cap al primer gir... Bé, açò és molt llarg, hi ha temps per a reaccionar. A l'eixir de l'aigua veig a Nacho Villarruel i pense en soltar-lo quant abans, T1 molt ràpida i a per els primers km de bici a tope. Km 20 de bici i ja vaig amb Javier Carmona que havia eixit primer de nadar. A controlar i a correr a tope.
Carrera a peu molt dura, però amb unes sensacions durant els 20km molt bones que permeten correr a un ritme molt fort i constant fins al km 15 on una referencia de 2'30" respecte al 2n classificat em permeten relaxar-me i gaudir dels ultims km de la temporada i sobretot de l'arribada a meta.
Una setmana de desconnexió i comence a preparar la temporada 2017 amb ganes i centrat al 100% amb la MD
No hay comentarios:
Publicar un comentario