Activitats ESO

Ací vos deixe un exercicis per mantindre un mínim d'activitat física.

Feu fotos i les entregareu quan tornem a la normalitat.

ENTRENADOR "MAL EDUCAT". La era digital.

Ja fa un temps que no publique res, no tenia tema i les competicions no em motiven com per a contar histories... I per fi he trobat un tema motivant gràcies a una publicació llegida a Facebook i una xarrada amb un home de 60 anys que m'he trobat en bici i que m'ha fet reflexionar, el tema no és altre que el ENTRENADOR DE LA ERA DIGITAL.

Em considere una persona formada acadèmicament, llicenciat, doctorat, acabant un segon màster, cursos d'entrenador nacional, etc., a més de 25 anys practicant triatló, vivint totes les etapes que ha tingut (100% no drafting, inscripció de 100 participants, arribada del drafting, el boom, etc.) i competint a tots els nivells (autonòmic, nacional i internacional).

Com a esportista he tingut 4 entrenadors, cadascú diferent, però entrenadors referents a nivell nacional inclús alguns més enllà, que han entrenat a figures mundials actualment al món del triatló. He sigut educat com a entrenador amb la figura d'aquest 4 entrenadors, i he arribat a aconseguir resultats, que per a mi han significat molt:

- 3 campionats autonòmics, vàries 2a i 3a posició.

- 1 Copa del Rei, 1 segon lloc i algún altre top5

- 1 Lliga nacional 

- Vàrios top15 en campionats d'Espanya distancia sprint, olímpic i MD.

- Marques en distàncies que han significat molt (natació 18'45" en 1500m i carrera 15'43" en 5km).

- i sobretot... he gaudit de l'esport!!!

Amb tots els 4 entrenadors, podiem passar vàries setmanes sense parlar, sense comentar res... i sí, era possible seguir entrenant i millorar... per què? perque tenia confiança amb el treball pautat i sobretot tenia i tinc predisposició i motivació per a entrenar. De tots 4 he après molt, m'han ajudat a formar-me com a entrenador, diferents punts de vista amb un mateix objectiu de rendiment i salut, però tal volta la falta de comunicació a diari, m'ha "mal educat" per a ser entrenador actualment. Em considere una persona exigent en el meu treball, els qui em coneixen bé, ho saben, quantifique càrregues, controle i aplique ciència i coneixement amb els entrenaments que envie, però no comunique a diari, no. Tinc vida més enllà, i per el preu que la gent està dispossada a pagar per un entrenament no puc fer més, no.

Avuí en dia tot açò no seria possible, per a ser entrenador de triatló en els temps que corren sólament cal fer un curs de motivació, tindre tarifa plana al telèfon, publicar parafernàlies sense cap ni peus a les reds socials i aprendre frases motivants de l'estil "lo único imposible es aquello que no intentas", "tu puedes con todo", etc. i si són en anglès ja millor "if you can dream it, you can do it", ufff! et diuen açò i te'n vas a entrenar a tope. Sí, no cal ser llicenciat, ni tindre doctorat, ni màster, ni experiència esportiva ni professional, solament ser capaç de motivar, parlar a diari amb l'esportista i publicar a RRSS.

Jo mentrestant, intentaré ajudar a la gent que confia en mi de la millor manera que se, enviant i pautant entrenaments estructurats, planificats i amb sentit comú, i sense considerar-me millor que ningú, els resultats estan ahí.

VIURE CONNECTANT...

Entrada de reflexió...
És obvi que les tecnologies de les dades i la informació formen part de la societat actual, han arribat a tots els àmbits de la vida, inclòs l'entrenament esportiu. I si, hem de ser conscients dels avantatges que ofereix i la gran quantitat d'informació que podem trobar en un moment.
Doncs bé, eixos avantatges semblem obsessius i, de vegades em dóna la sensació que si no es disposa d'un dispositiu GPS d'última generació, un potenciòmetre i una plataforma d'entrenament, no es pot entrenar. És molt habitual veure gent entrenant i cada 10 passos/pedalades, mirar ritmes/velocitat/potència.
Cal saber utilitzar tots els elements a l'abast de l'esportista, cal saber interpretar les dades, però sempre tenint en compte que podem arribar a un grau de "necessitat" de dades.
Gaudir i aprofitar el moment, al fi i al cap, és el que ens farà millorar.
Tecnologia? Sí, però amb cap!!

EL "MINI MUNDO" DE L'ESPORT

Ho reconec, el triatló em te enganxat en tots els aspectes... Un esport que m'ha donat molt al llarg de la vida, viatges, conèixer llocs, treball, docència i amics, sí amics que queden per a tota la vida. L'ambient que es respira al món del triatló és molt sà, lluny dels enfrontaments i rivalitats que hi ha a la majoria d'esports d'equip. Transmet valors de companyerisme, esforç, sacrifici i dedicació, i ací és on vull arribar. Busca un entrenador que planifique i et farà millorar, i estic 100% segur que invertint menys temps del que realment creus o del que ara mateix autoentrenes. De vegades la gent em diu “es que jo voldria tindre entrenador, però sols puc entrenar a partir de les 19h”, i en eixe moment és on la realitat dels entrenadors juguen un paper fonamental, adaptar i individualitzar les sessions d’entrenament al temps que cadascú disposa.

Ja sé que cadascú en la seua vida fa el que li ve en gana, però cal fer una reflexió del que representa el triatló i realment és en les nostres vides. No és més que una afició i ho practiquem perquè ens agrada, entrenem a diari per a superar-se, però què passa si un dia no podem entrenar? Res!! No pare d’escoltar que “es que por culpa de (...) no puedo entrenar hoy y me cabreo”, doncs és un dia, i un dia no passa res, ho guanyarem en recuperació, gran oblit de molts esportistes, la temporada és llarga i es pot arribar al mateix lloc.

Inversió en material, ho fem agust per guanyar uns segons al crono, o simplement per capritx, però cal invertir en salut també. I altra vegada apareix la figura de l’entrenador, un entrenador qualificat, un nutricionista qualificat, un fisioterapeuta qualificat, etc. I no un entrenador personal que es fa dir “Preparador físico” d’un curs de cap de setmana, no un nutricionista de curs online i no un massatgista, NO! He vist recentment com “entrenadors personals i “preparadors físics” pauten exercicis desaconsellats per a la columna vertebral i/o la salut en general, com gent acudeix a un “dietista-nutricionista” de curs online i de cap de setmana, i amb les dolències generades per exercicis desaconsellats acudeixen a un massatgista. Eixe no és el camí, l’intrusisme professional que envolta ara mateix el boom del triatló, i en general l’esport, és molt gran i cal regular-lo.

Acudint a este tipus de persones millorem rendiment? Perdem pes? Sí, però a costa de salut, i segur que amb més mancances que realitats i evidències. Un “entrenador personal” de curs de cap de setmana sap quantificar l’entrenament? NO!, un “dietista-nutricionista” sap interpretar valors i marcador en anàlisis de sang? O quadrar ingestes en funció de l’entrenament que realitzem? NO! Saben pautar el que han vist per tradició al món de l'activitat física i busquen per Google, sense saber si és saludable, cientific i efectiu. Saben pautar i limitar la ingesta de Kcal, i així perdem pes, això ho sabem fer tots no? però no de manera saludable.

Cal regular la professió, cal dignificar el treball i no cobrar 20€ d’un treball ben fet i sobretot d’un treball qualificat. Com sempre dic, menys colors i menys panplines i més treball de qualitat.

.

TEMPORADA 2017

Després de molt de temps sense fer presència per el blog, faig un resum del que va de temporada, que en general, està anant prou bé, i l’inici va ser prou decepcionant.

Allà per el mes de gener, començava una temporada més, plena d'il·lusió. El duatló d’Almenara obria la Lliga autonòmica amb una contrarellotge per equips. 6a posició per al CEC Antella – Frutas Tono. Sabedors que teníem més del que va eixir a Almenara, un mes després aconseguim la 3a posició a l’autonòmic de duatló en Albalat de la Ribera.

Un intent de MMP en mitja marató, queda per el camí, per una mala gestió de la planificació i per estar unes quantes setmanes encadenant febre i alguna gastroenteritis.

Abril, arranquem amb el triatló amb un mal rendiment i resultat al Triatló MD de Penyiscola, la mala gestió de la planificació continuava, les coses no eixien tot i entrenar, però ni els ritmes ni les sensacions eres les que devien ser. Comence a donar algun matiç personal als entrenaments i a final de mes a Orihuela (Copa d’Espanya), semblava que ja anava lleugerament millor, 9a posició.

Maig, amb victòria a Tavernes (distància esprint) i una 6a posició a Oliva MD, després d’averia en bici, em donaven l’esperança de poder rendir ja al 100% al mes de juny.

Ecotrimad i Guadalajara, 2n i 3a proba de Copa d’Espanya, rendiment esperat més enllà dels resultats, números molt bons, sobre tot a Madrid. Entre mig, victòria a l’olímpic d’Almassora, en setmana de càrrega.

Xicotet descans... canvi de dinàmica i entrenaments, agost, i amb 3 setmanes d’entrenament post-descans, aconseguia la 5a posició al ja mític i habitual triatló de Conca.

Setembre, debut en la marca referència al món del triatló, IM 70.3 Cascais, Portugal, amb un bon rendiment en general, però afectat per una sanció de 5’ que considere totalment injusta. Esta situació em deixa unes ganes de competir que no havia sentit mai... que significa? Que estic molt bé i no va poder eixir tot a Portugal.

Pròximes parades, Olimpic de Xàbia amb setmana de càrrega, però cal ajudar al CEC Antella – Frutas Tono a consolidar, o per què no, millorar eixa 6a posició a la Lliga. Tal volta, triatló de Guardamar (per el bon record que tinc de quan vaig viure allí) i sobretot Ibiza MD, on espere arribar al 100% i repetir el resultat de l’any passat J.

FINAL DE TEMPORADA

Per primera vegada he sentit la melodia que la FETRI utilitza per a fer l'entrega de medalles i que tant m'agrada des del primer caixó del podi, de manera individual, ja ho havia fet per equips amb el Diablillos. La sensació? doncs molt agradable i sentimental. És el colofó final a tot l'esforç que fem els triatletes, tant entrenant com a la vida en general.

La competició en sí es presentava amb confiança, bon moment de forma i dubte per la recuperació de tan sols 8 dies des de l'ultim mitja distància, pufff... una incògnita! Tot i que la setmana sorprenentment havia anat molt bé!!

Bona activació fora de l'aigua, uns metres per tastar la temperatura i a "camara de llamadas". Com sempre a l'esquerra del grup, i error... donen l'eixida i veig com els qui han elegir el costat dret els costa menys enfilar cap al primer gir... Bé, açò és molt llarg, hi ha temps per a reaccionar. A l'eixir de l'aigua veig a Nacho Villarruel i pense en soltar-lo quant abans, T1 molt ràpida i a per els primers km de bici a tope. Km 20 de bici i ja vaig amb Javier Carmona que havia eixit primer de nadar. A controlar i a correr a tope.

Carrera a peu molt dura, però amb unes sensacions durant els 20km molt bones que permeten correr a un ritme molt fort i constant fins al km 15 on una referencia de 2'30" respecte al 2n classificat em permeten relaxar-me i gaudir dels ultims km de la temporada i sobretot de l'arribada a meta.

Una setmana de desconnexió i comence a preparar la temporada 2017 amb ganes i centrat al 100% amb la MD

CHALLENGE PAGUERA - MALLORCA

Per a no desentonar en la temporada de "mala pata" i els aspectes claus que determinen el rendiment final, dijous, minuts abans de viatjar a Mallorca, una averia en la bici m'obliga a agafar altra bici per a competir, bici que feia messos que no agafava... però bé, al menys tinc altra bicicleta  per a casos com aquest. A més, i per anar sumant, tot el dia en febre.... Ja a Paguera les coses les comence a veure millor, i un ambient espectacular em motiva més a intentar fer una bona competició.
Dissabte amaneix amb un mar marejat i una falta d'activació, pronosticaven una mala natació (soc mal nadador en mar picada), pero sorprenentment no ix mal del tot i faig un parcial decent. Transició amb calma però amb tensio i ja a la bici....
Ufff... la falta de costum d'anar amb esta bici fa que em coste molt anar acoplat però ho lluite i ahí vaig. Circuit molt exigent i a la vegada preciós, avance 3 posicions en els primers durs 20km i a la zona rapida comença a passar gent com avions, incapaç de seguir el ritme... jo a la meua... continue solitari amb la única companyia de les dades de potència... i finalment T2, sense poder donar el millor per no poder anar acoplat pero amb bons números.
Carrera amb poc de terreny pla i desnivell positiu de 200m... que be vaig, km 5 en 19'25, pas per el km 10 en 39'05"... ostres, va a rebentar la bufeta urinària i no puc parar... km 13,2 pare a fer necessitats o rebente... error! Ja no puc agafar ritme! ... que mal, em costa correr... pasen els km i cada pas costa més i més pero finalment arribe a meta totalment buit.
Content amb la primera experiència en categoria PRO i amb el nivell que hi havia, aconseguint uns posició 26 i 5é espanyol.