Ja fa un temps que no publique res, no tenia tema i les competicions no em motiven com per a contar histories... I per fi he trobat un tema motivant gràcies a una publicació llegida a Facebook i una xarrada amb un home de 60 anys que m'he trobat en bici i que m'ha fet reflexionar, el tema no és altre que el ENTRENADOR DE LA ERA DIGITAL.
Em considere una persona formada acadèmicament, llicenciat, doctorat, acabant un segon màster, cursos d'entrenador nacional, etc., a més de 25 anys practicant triatló, vivint totes les etapes que ha tingut (100% no drafting, inscripció de 100 participants, arribada del drafting, el boom, etc.) i competint a tots els nivells (autonòmic, nacional i internacional).
Com a esportista he tingut 4 entrenadors, cadascú diferent, però entrenadors referents a nivell nacional inclús alguns més enllà, que han entrenat a figures mundials actualment al món del triatló. He sigut educat com a entrenador amb la figura d'aquest 4 entrenadors, i he arribat a aconseguir resultats, que per a mi han significat molt:
- 3 campionats autonòmics, vàries 2a i 3a posició.
- 1 Copa del Rei, 1 segon lloc i algún altre top5
- 1 Lliga nacional
- Vàrios top15 en campionats d'Espanya distancia sprint, olímpic i MD.
- Marques en distàncies que han significat molt (natació 18'45" en 1500m i carrera 15'43" en 5km).
- i sobretot... he gaudit de l'esport!!!
Amb tots els 4 entrenadors, podiem passar vàries setmanes sense parlar, sense comentar res... i sí, era possible seguir entrenant i millorar... per què? perque tenia confiança amb el treball pautat i sobretot tenia i tinc predisposició i motivació per a entrenar. De tots 4 he après molt, m'han ajudat a formar-me com a entrenador, diferents punts de vista amb un mateix objectiu de rendiment i salut, però tal volta la falta de comunicació a diari, m'ha "mal educat" per a ser entrenador actualment. Em considere una persona exigent en el meu treball, els qui em coneixen bé, ho saben, quantifique càrregues, controle i aplique ciència i coneixement amb els entrenaments que envie, però no comunique a diari, no. Tinc vida més enllà, i per el preu que la gent està dispossada a pagar per un entrenament no puc fer més, no.
Avuí en dia tot açò no seria possible, per a ser entrenador de triatló en els temps que corren sólament cal fer un curs de motivació, tindre tarifa plana al telèfon, publicar parafernàlies sense cap ni peus a les reds socials i aprendre frases motivants de l'estil "lo único imposible es aquello que no intentas", "tu puedes con todo", etc. i si són en anglès ja millor "if you can dream it, you can do it", ufff! et diuen açò i te'n vas a entrenar a tope. Sí, no cal ser llicenciat, ni tindre doctorat, ni màster, ni experiència esportiva ni professional, solament ser capaç de motivar, parlar a diari amb l'esportista i publicar a RRSS.
Jo mentrestant, intentaré ajudar a la gent que confia en mi de la millor manera que se, enviant i pautant entrenaments estructurats, planificats i amb sentit comú, i sense considerar-me millor que ningú, els resultats estan ahí.
