Vinaròs, un triatló que any rere any intente estar, m'agrada tot en general, però sobretot m'agrada el tracte al triatleta. Organització volcada amb la competició i el triatleta, cuidant tots els detalls.
Enguany era diferent, sempre he anat a competir amb intenció de ser el primer classificat a meta, però després de set messos amb fascitis plantar i amb sols un mes de preparació (3 sessions per setmana de no més de 45'), anava a ser una competició sense presió, per a valorar la lesió, per a tornar a sentir - me triatleta i sorpresa per a mi, aconseguint la 2n posició.
La lesió pràcticament oblidada, i fent les coses bé i amb calma per a no recaure, torne a establir objectius, però per a final de temporada.
Alt i baixos en la motivació, dolor emmascarat que la gent no veu, entrenar sense saber si pots competir i fer el que més t'agrada.... un hivern dur a nivell esportiu, però molt satisfactori a altres vessants de la vida... així que la dedicatòria es per a tots els qui han seguit confiant en que tot arribarà i en especial per a la família 👶
